Trinidad II

L’altre motiu pel qual guardem un bon record d’aquesta localitat es la família de l’Olimpia i l’Ulises, els propietaris de la casa on parem.
Les cases particulars.
Un dels pocs negocis familiars que permet el govern cubà es el lloguer d’una habitació particular als turistes. Els propietaris han de pagar mensualment una quantitat molt elevada d’impostos, tant si aconsegueixen clients com si no, i han de tenir molta cura amb el que fan ja que al mínim error se’ls hi castiga amb l’anulació de la llicència i fins i tot la pèrdua de la casa.
Es recomanable quedar-se a dinar o sopar, carn de porc, pollastre o peix acompanyat de frijoles amb arròs, amanida i chicharrones. Encara que no es legal, algunes cases ofereixen llagosta, a porta tancada i amb molta cura, amb una relació qualitat/preu difícil de trobar a altra part del món.
Es la millor opció pel viatger ja que permet conèixer la realitat quotidiana dels cubans, tastar la cuina criolla amb racions més que generoses i sobretot disposar d’uns guies immillorables, a mes de gaudir de l’hospitalitat innata del poble cubà.




A la Marta i l’Isaac, encara amb l’horari europeu, els hi costa mantenir-se desperts, així que a les nits ens quedem la Laia i el Raúl xerrant asseguts a la cuina amb l’Olimpia, l’Ulises i una ampolla d’Havana Club que ens dura ben poc. Se’n recorden molt be de nosaltres, ja que vam ser els mes joves en passar per casa seva, i ho demostren amb detalls de la nostra anterior visita que nosaltres ja teníem oblidats.
Xerrem de la vida quotidiana de cadascú, de les dificultats diàries, i a mesura que es va buidant l’ampolla a cop de “strikes”, ens expliquen com era la vida quan eren joves, com es van conèixer, i se’ls hi nota el punt de nostàlgia a cada història, gairebé sempre acompanyada d’ulls plorosos i de rialles.




Quan es fa fosc, els bars de Trinidad ofereixen música per tot arreu, els turistes i locals s’arreglen amb la seva millor camisa i es troben a la plaça davant de la Casa de la Música. Sempre hi ha músics tocant a un petit escenari i una gran escala de pedra plena de turistes asseguts i prenent un mojito, un daiquiri o un rom collins, observant la gent que balla, a mes o menys gràcia, davant de l’orquestra. Es un lloc molt acollidor per estar rodejat de cases colonials, bona música i poca llum, gairebé màgic; només cal veure les cares de la gent que seu a l’escala per donar-se compte que tothom està encantat.