Cienfuegos i Varadero

Varadero es una península allargada amb 20 km de platja i només 1 km d’amplada, on a part d’una ciutat cuadriculada, hi ha desenes d’hotels de 5 estrelles tot inclòs. Es el major pol turístic del país i fins fa poc estava prohibida l’entrada als cubans, raó per la qual vam desistir de visitar-lo en el primer viatge.
Està situat a la banda nord de l’illa, davant el golf de Miami, així que per arribar fins allà tenim un cotxe particular amb conductor que aquí els anomenen “boteros” perquè es dediquen a “botal hente d’aqui p’allá”. Ens sortirà mes barato que l’autobús i podrem escollir l’hora i el recorregut, així que aprofitem per visitar Cienfuegos.


A la ciutat que aquí coneixen com "la perla del sur" ens trobem edificis d’influència francesa i places molt cuidades, una ciutat neta i ordenada on destaca un llarg passeig amb vistes a una badia. Mereix mes d'un dia de visita, però volem arribar aviat a l’altra banda de l’illa per buscar lloc per dormir amb tranquil.litat.






Desprès d’un parell d’hores de cotxe passem el peatge d’entrada a Varadero que abans funcionava per discriminar els cubans dels turistes, i acabem instal.lats, per un parell de dies, a un hotel barato a la part central de la península.
El conjunt de la ciutat es tal com imaginàvem: despersonalitzat, decadent i un punt fantasmagòric a la nit, en definitiva, un fortí per a turistes que sens dubte ha viscut millors èpoques.
Ja no queda res de la ciutat que a la primera meitat del segle passat era de les més animades d’America, una espècie de Las Vegas on es divertia el millor i pitjor de la màfia americana. Ara l’únic testimoni que queda de tot allò son algunes fotografies, el nom de varis restaurants o la mateixa casa d’Al Capone.



Això si, encara conserva una cosa bona, molt bona, i son els 20 km de platges d’aigua turquesa, sorra blanca i palmeres, tot allò que les agències de viatges ens volen vendre als occidentals en concepte de paradís.