El Tikal, la ciutat maia

Un altre dia sencer de viatge per recórrer la distància entre Livingston i Flores. Comencem en barca pujant pel riu, ample, tranquil i ple de vegetació, semblava sortit de la pel•lícula Apocalipse Now, només faltava la música de The Doors, “This is the end...”.


Una vegada a Rio Dulce agafem el bus que triga tota la tarda en arribar a Flores, un petit poble situat a una diminuta illa al mig del llac Petén Itzà. De carrers empedrats i força acollidor, viu del turisme gràcies a la seva proximitat amb la ciutat maia del Tikal. De seguida trobem lloc per dormir a un hostal davant el llac a bon preu i en qüestió de minuts ja teníem contractada la furgo que ens duria fins a les runes.


A les 3 de la matinada comencem la jornada i cap a les 5 ja estem dins del parc arqueològic. Encara es de nit i no es veu res i amb l’ajuda de la llenterna d’un guia, sense veure res del que trepitgem, ens enfilem a la part més alta d’una de les piràmides.
L’objectiu es veure com es desperta la selva, i el resultat es impressionant.
Tots asseguts allà dalt, en silenci, ja podem veure la cresta d’algunes piràmides, va sortint el sol i els micos comencen a cridar (ja no pararan en tot el dia).


El Tikal es un dels principals atractius de Guatemala, el lloc arqueològic excavat més gran del continent americà i massa gran per visitar-lo només amb uns dies. Els carrers, les piràmides i els palaus estan mig amagats, envoltats de frondosa selva, micos i ocells de tota classe.




Els maies van abandonar de cop aquesta ciutat de pedra i aquesta va ser literalment engolida durant molts segles per la pròpia selva. Només la punta de les piràmides es va salvar de quedar oculta i això va fer, fa uns 150 anys, que es descobrís de manera casual. El més impressionat es que encara està per descobrir ja que a mesura que financen expedicions, descobreixen nous carrers, places, palaus...



La plaza mayor i el Temple del Gran Jaguar son les zones més visitades, però es quan camines sol enmig de la selva on es pot sentir la màgia del lloc.


Hem d’anar amb compte amb formigues, son enormes, verinoses i molt fàcils d’irritar i encara que anem coberts de repelent, els mosquits, alguns d’ells portadors de la malària, sempre troben lloc per picar-te. Ens crida l’atenció una planta que reacciona al tacte, millor dit, ens crida l’atenció que reaccioni.



Com a curiositat, aquesta ciutat es va utilitzar per filmar la base rebel de l’episodi IV de Star Wars, però segur que els que heu crescut amb els tebeos de Superlópez us recordarà molt a la historieta de “la caja de Pandora”.

A les 11 del matí ja no podem més amb la humitat i marxem cap al poble a fer compres.
En dos dies marxarem cap a Cuba i volem portar tot allò que la gent ens demanava pel carrer en la nostra anterior visita a l’illa: sabó, bolis, encenedors, xiclets, etc... A Santa Elena, prop de Flores, entrem a un mercat popular i trobem de tot a molt bon preu, comprem tant que hem de fer-nos amb una motxilla per portar-ho.

Encara ens quedarà temps per banyar-nos al llac. No aconseguim veure cap, però hi han cocodrils i per això els pocs temeraris que ens arrepleguem allà no anem massa lluny de la vora, no sigui que tinguem un disgust.