Soroa

A mitja distància entre Viñales i la Habana fem una parada de dos dies a Soroa.
No vam trobar el poble perquè no existia com a tal. No hi ha plaça, ni església, ni ajuntament, Soroa només es un conjunt de cases al costat una carretera de corbes entre muntanyes i un hotel bastant nou com a centre de la vila. Tranquil.litat, bona temperatura i natura es l’únic que busquen els pocs viatgers que s’acosten fins aquí.




Ràpidament trobem lloc per dormir, un parell de cases amb amplis jardins i gent agradable.
Per moure’ns fem servir el cotxe del Yasmani, un noi que no arriba als 18 anys i que condueix un cotxe rus model “moscovitch”, que cau a trossos no sabem si pels anys que porta en circulació o pel regetón que surt del seu cd portàtil.


Las Terrazas, a prop de Soroa, es un indret molt acollidor que forma part d’un Projecte d’economia rural sostenible, una comunitat que treballa i cuida un entorn natural ple de boscos, rius i piscines naturals.




Hi ha poca cosa a fer al poble, una visita al mirador des de on veure desenes de voltors volant sota nostre o anar a la piscina de l’hotel. Aprofitant el nostre estatus de turista entrem a l’Hotel i ens banyem a la piscina sense pagar i ningú ens molesta (tret del regetón a tota hòstia). A la piscina hi ha moltes parelles de cubans, tots a l’aigua amb les ulleres de sol i les cadenes al coll, al mes pur estil Al Pacino fent de Toni Montana a la pel.lícula de Scarface.
La nit a Soroa convida a seure a la fresca per parlar o jugar al dominó acompanyats de varis rom Collins (rom, llimona natural i gel). Després d’unes quantes partides el resultat es bo per tots: la Laia i la Marta han vençut al dominó, i l’Isaac i el Raúl han vençut a l’ampolla de rom i a dos quilos de llimones.