La habana II

No ens costa gaire aixecar-nos al matí. La nostra habitació dona a l’avinguda presidentes, segurament la mes sorollosa del barri del vedado. La dóna de la casa es diu Santa i li agrada molt xerrar. Vesteix tres talles menys de la seva i ens ha preparat l’esmorzar: molta fruita, pa sec i mantega i la quantitat mil.limètrica de cafè i llet justa per fer-nos un tallat.

Aconseguim ficar-nos a un taxi per cubans, un cotxe dels anys 50, es molt mes barato i còmode, la part de darrera es tant amplia que sembla el sofà de casa. Passem lentament pel carrer Neptuno, a Centro Habana, i les portes obertes de les cases ofereixen al viatger un bany de realitat, no es austeritat el que veiem, es mes aviat misèria el que es respira a l’interior dels edificis. Està prohibit que els turistes utilitzin aquests cotxes i el taxista ens demana discreció a l’hora de baixar-nos davant del Capitolio.

Aquest edifici es espectacular per fora i per dins, i encara que paguem l’entrada mínima per veure només la part principal, acabem passejant-nos per totes les sales gràcies a una funcionària que s’ofereix a fer-nos un tour per només un C.U.C.


El “seusé”.
Coexisteixen dos monedes diferents a Cuba: el peso cubano i el C.U.C., (popularment coneguda com chavito i “seusé”) es una moneda que només té valor a l’illa, substitueix al dòlar i equival a uns 20 pesos cubanos.
El sou mig dels cubans es de 250 pesos, al canvi uns 12 C.U.C.(uns deu euros).
Amb els pesos cubans només es pot pagar fruites, verdures o transport, tota la resta es ven a preu de CUC.
El drama està servit quan els preus de tots els productes, fins i tot els més bàsics són iguals o superiors als europeus i la “libreta de racionamiento” a la que tenen dret els cubans només dona per no morir-se de gana uns dies.
Per fer-se una idea, amb el sou d’una setmana els arriba per un litre de llet i una pastilla de sabó.
Amb aquest panorama, el cubà que no té ingressos de familiars a l’estranger, que son majoria, es veu obligat a viure del seu enginy per aconseguir CUC del turisme i del mercat negre o braç esquerre (el braso ijquieldo).


Després de la visita al Capitolio, passegem per la Habana vieja. Es plena de turistes, policía i carrers molt arreglats. Els carrer Obispo i Mercaderes, la Bodegita del Medio, el Floridita...tenim la sensació de que tota aquesta zona de la Habana, declarada patrimoni de la humanitat, ha perdut la seva essència, convertint-se en una espècie de parc temàtic per a turistes, encara que de tota manera, mereix una visita.




De tornada del la Habana vieja caminem pel malecón a la nit. Està ple de gent que passeja o seu al mur per compartir una ampolla de rom. Parlem amb un cambrer que ens pregunta sobre política catalana i també amb un home que ens explica les seves peripècies a la guerra d’Angola. Per unes hores han deixat de “resolver” amb els turistes, no ens ofereixen ni ens demanen res, només conversació sincera.



http://es.youtube.com/watch?v=VYxz4xSF6YM