Tornem

Propera parada...oficina del Inem.
Ens agradaria continuar el viatge però hem de tornar a l’engranatge, aquest parell de peces no aguanten gaire temps fora de la maquinària sense arruïnar-se.

Ens guardem per nosaltres la sensació absoluta llibertat, sense horaris ni obligacions, amb l’esperança de retrobar-la mes endavant i treure-li la pols per poder repetir l’experiència.
No sabríem amb quines sensacions quedar-nos, però podem deixar escrites algunes com a exemple:
La primera imatge de Jericoacoara, lluny a l’horitzó, després d’una hora de camió per la platja i pensar “no em puc creure que sigui aquí”.
Llegir penjats a la hamaca refugiats d’una pluja bestial.
La música de la Capoeira i el sabor dels cocos.
Barallar-nos per veure qui aconsegueix primer la impagable sensació d’olorar la bossa de roba neta a la sortida de la bugaderia.
Dormir desconfiats damunt les motxilles als aeroports de Rio o de Lima.
Les nits a Trinidad amb la Marta i l’Isaac.
Aprofitar qualsevol lloc amb connexió per guardar fotos i escriure al bloc.
El sopar amb l’Enric i el Manel a una penya Gaucha de Montevideo
La enorme quantitat d’estrelles que es veien a la nit a Punta del Diablo i el soroll de les ones des de l’habitació.
La cançó "Si no te hubieras ido" de Marco Antonio Solís, que ens va seguir per tot el continent.
L’arribada nocturna a Aguascalientes amb el tren de Cuzco.
Veure les poques cases a Cabo Polonio i adonar-se de que es pot viure d’altra manera.
Refugiar-nos del fred d’Ushuaia dins d’una xocolateria.
Quedar-nos penjats a dalt d’ un telecadira, morts de fred i xops per la pluja.
La mirada descarada dels nens als autobusos de Guatemala.
Arrastrar les motxilles a la nit per trobar un lloc barato per dormir.
El corall i els peixos de colors a Belize.
El silenci a les excursions per la patagonia argentina i xilena.
Els soroll del glacial trencant-se i l’escalfor del volcà a Guatemala.
El microclima i el misteri del llac Atitlan
Estirar-se a la coberta d’un vaixell escoltant música reggae.
El fantàstic espectacle de titelles al teatre de Paraty.
La birra Skol, Quilmes, Cuzqueña, Gallo, Bucanero o Cristal.













Hem escoltat tot tipus d’experiències d’altres viatgers, bones i dolentes, i definitivament hem tingut sort perquè no hi ha hagut cap problema seriós de salut o d’inseguretat. Teníem les nostres normes per estar alerta quan calia, el Raul pujava primer als cotxes i baixava sempre l’últim, o ens trèiem de sobre qualsevol persona amb pinta mes que sospitosa amb un simple “no hablo español...no english...no comprendo”, en definitiva, un grapat de tonteries que han servit per anar mes tranquils.











La redacció del bloc, la lectura de Papillon, Tres tristes tigres i El Inka i més d’un centenar de partides al tute, amb clara superioritat de la Laia ens ha acompanyat a les estones mortes als aeroports, a les terminals d’autobús o a qualsevol lloc on podíem seure amb comoditat(...las cuarenta?...no me jodas!...otra vez?)





Amb la tonteria hem fet mes de 40.000 km amb avió, en autobús, en cotxe, amb moto amb vaixell, en bicicleta, amb tuc-tuc, amb telefèric, amb llanxa, amb avioneta, amb buggy, apilotonats a la part del darrera dels camions, amb xancles i amb xiruques.

En definitiva, ens emportem la motxilla carregada de records, experiències viscudes amb els cinc sentits i tonteries d’aquelles que es recorden acompanyades d’un somriure a la boca i d’un nosequè a la panxa.