Santiago de Cuba II

.La ciutat està situada a un cantó d’una gran badia, amb sierra maestra al fons i protegida per antigues fortaleses. Situada al mig de la badia hi ha Cayo Granma, una petita illa que acull un poble consistent en un carrer que dóna al volta a l’illa, una petita escola i un moll de fusta. Es molt tranquil, tothom ens saluda i està ple de nens. Hem descobert aquest poble de casualitat, buscant alguna platja hem pujat a un ferri i hem baixat a l’última parada.


Per tornar a la ciutat fem servir un camió que va recollint gent per tota la zona i que per un peso ens deixarà al centre de Santiago. Anem una bona estona de peu, a la part de darrera, agafant-nos com podem i entretinguts amb una colla de nois que discuteixen entre sí. Sembla que han begut massa rom i es riuen d’un de la colla per semblar una mica gai. La discussió puja de to i arriben a les mans. Aprofitant una de les parades, el noi que estava rebent mes, baixa corrents del camió, agafa amb les dues mans una pedra enorme i la llença amb tota la seva ràbia contra el camió. Ningú està ferit però això provoca que es baixi tota la colla per formar una tangana. El conductor del camió, amb bon criteri, arrenca ràpidament i els deixem enrere.

L’únic “cocotaxi” de la ciutat es propietat d’una noia molt simpàtica que sempre està per la plaça central, parlem una estona amb ella i ens apropa al santuari més visitat del país.


La Verge de la Caridad del Cobre es la patrona de Cuba i el santuari es troba a les afores de Santiago, rodejat de vegetació i ple de gent que venen flors, figures i pedres de coure pels turistes i locals. Hi ha molta devoció entre els cubans i està ple d’ofrenes de tot tipus. Una de les mes destacades es una vitrina amb pilotes i samarretes de beisbol de l’equip local.


La ciutat te algunes pujades així que cada vegada que fem una baixada amb la moto, la nostra conductora apaga el motor per estalviar benzina: no e faaaaasil.
Quedem al dia següent amb la mateixa noia per poder visitar alguna de les fortaleses, que es conserven perfectament intactes i a més ofereixen una vista única de la badia.


El museu Bacardí i la Casa de la Trova, amb bona música en directe, acaben la nostra visita a una ciutat estranyament buida de turisme i asfixiada per la calor, però molt més acollidora del que ens imaginàvem.