A unes quantes hores al nord del Calafate es troba El Chalten, una altra visita obligada a tots els que pululen per la Patagònia. Es tracta d'un poble bastant jove, construït a mitjans dels 80, novament perquè els xilens no s'apoderessin d'aquest territori (estos chilenooos...). El que el fa especial es que el seu entorn es una delícia pels que els hi agrada el trekking ja que es ple de valls, rutes, llacs, glacials i muntanyes, on destaca per sobre de tots i amb un misticisme especial, el massís del Fitz Roy, una espectacular paret de roca que reflexa els tons de la llum del sol, especialment maca a la matinada, de color taronja.
.JPG)
L'ambient del poble es motxilero 100% i el fred feia especialment acollidors el bars i restaurants, tots de fusta, rollo canadiense..JPG)
El primer mati, ens posem les botes, varies capes de roba y a caminar unes hores per veure el Fitz Roy. fracàs total, la boira l'amaga i no es veu res (si lo se me quedo viendo la tele, nen...)..JPG)
Al dia següent y desprès d'una intensa nevada que feia difícil veure el camí, segon i exitós intent, el Fitz Roy apareix davant nosaltres cobert de neu. Ens quedem una estona fent fotos i decidim no continuar caminat, ja que la impossibilitat de veure el Camí feia perillosa la tornada. Allà es fa de nit a les cinc.
.JPG)
Una de les lleis de Murphy que hem comprovat quan es fan caminates es que, encara que faci hores que no veus a ningú, just quan et poses a pixar, apareix algú al costat "holaaaa..." no falla.
En definitiva, els tres dies al Chalten passen volant y cada vegada estem en millor forma, la Laia es una maquina de caminar des de que ha deixat de fumar.
A la tornada, en mig del no res, el mini bus para a un bar on descobrim que els propietaris han adoptat una cria de guanaco (un animal semblant a la llama) molt simpàtic que es fa amic teu si el convides a menjar. Aquí us deixo la foto del Raúl amb el seu nou amic..JPG)
Rio Dulce, Guatemala, Camí cap a Flores. 14.00h
66 dies sense fumar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada