La Habana IV

Caminem des de la Universitat de la Habana fins a Plaza de la Revolución, on destaca el monument a José Martí, poeta i heroi de la independència cubana, i l’enorme mural de la cara del Che a la paret de l’edifici del Ministerio del Interior.


La calle Dragones es el centre del petit barri xinès de la Habana i encara que va arribar a ser el barri xinés més populós de Llatinoamèrica ja no en queda ni un, només vestigis del passat, un carrer de vianants decorat amb motius de la xina i les Sociedades Chinas, que son locals instal.lats al primer pis del edificis d’aquest barri als que s’accedeix per una estreta escala i que ara funcionen com a restaurants, així que quatre catalans dinem a una pizzeria italiana al barri xinès on tots els treballadors son cubans...que lio.


Quedem amb un taxista perquè ens faci un volt pel la zona oest de la ciutat, té uns quaranta anys i condueix un destartalat cotxe rus model Lada amb un preservatiu lligat per poder tancar la guantera. Quan agafem una mica de confiança ens explica que la majoria dels seus amics viuen a Miami i que ell segueix a l’illa perquè sempre que ha intentat creuar l’estret de Florida l’han enxampat.
Els balseros
Milers de cubans, empesos per la desesperació, s’han fet a la mar per creuar fins al país veí i buscar la promesa d’una vida millor. Rudimentàries barques, pneumàtics o fins i tot cotxes transformats en vaixells s’omplen de gent carregada d’esperança i por, amb tantes possibilitats d’arribar a Florida, com d’ofegar-se, de ser devorats pels taurons o de ser deportats per la policia. En qualsevol cas les famílies queden trencades, fills sense pares o mares sense fills, amics i familiars que no es tornaran a veure encara que hagin pogut aconseguit arribar a Estats Units.
A l’època Kennedy, els nord-americans rescataven i donaven asil polític a tots els cubans per poder demostrar que el comunisme no funcionava. Actualment, si son rescatats, la majoria acaben traslladats a Guantánamo, des de on només uns quants seran acceptats a Estats Units.


El barri de Miramar es ple de carrers amples, jardins i cuidades mansions que abans de la revolució ocupaven els nordamericans i que ara tenen la seva seu la majoria de les ambaixades que hi ha en aquesta ciutat. El taxista ens acosta a la casa d’un singular artista inspirat en Gaudí que a força de trencadís va començar decorant el pati de casa seva i no va parar fins a cobrir mig barri de ceràmica.


Acabem a un parc a les afores del barri on hi ha gent mig amagada fent rituals de santería i passem també per la Marina Hemingway, una espècie de Yatch Club que, com tot en aquesta ciutat, ha viscut èpoques millors.
A l’altra banda de la ciutat, creuant la bahia hi ha la Fortaleza del Morro, on cada dia, just a les 9:00, es fa la cerimònia del cañonazo, amb foc, tambors i actors vestits de soldats de la època, tot un ritual d’obligatòria assistència pel qualsevol que visita la capital cubana.


Un dels nostres llocs preferits en aquesta ciutat es el mirador del cristo de Casablanca, un lloc plàcid a prop de la fortalesa, des de on es pot veure com el sol es posa al mar i comencen a encendre’s els pocs llums de l’habana vieja i el malecón. Podríem quedar-nos hores asseguts davant de la panoràmica de la ciutat sentint les botzines dels vaixells que surten de la badia acomiadant-se de la ciutat, com aviat farem nosaltres.