El volcà Pacaya

A només una hora en cotxe des de Antigua es troba el volcà Pacaya, que per la seva naturalesa del tipus estrombolià (dels que provoquen explosions cada pocs minuts) es el més visitat de Guatemala. A la ciutat ens deien que amb una mica de sort fins hi tot podíem veure lava. Van decidir apropar-nos amb una excursió molt econòmica amb una furgo i vam acordar amb el xofer que ens recolliria els últims a un bar d'Antigua mentre nosaltres veiem el partit d'anada de la Champions Barça-Manchester (per cert, al bar hi havia una aplastant majoria culé).

Vam arribar al petit poble de San Vicente de Pacaya intoxicats amb la olor a cremat dels frens de la furgo però expectants per començar l'ascensió de més d'una hora al volcà.

La banda del Stik
Stik señor?...Un allau de nens carregats de pals ens va rebre al poble. Tots volien que els lloguéssim, per pocs quetzals, uns pals per ajudar-nos a l'ascensió i durant mitja hora es va formar tal guirigall de nens que va treure de les seves caselles a mes d'un turista. Vam preguntar a mes d'un nen si no anava a l'escola i ells contestaven que avui hi havia festa...quina casualitat.



"Acá hay unos quates que quieren saber como quedó el barselona... ¿empató?".
Vam aprofitar que el guia tenia un telèfon mòbil per saber el resultat del partit que havíem deixat a mitges.

El nostre guia, emocionat, ens va comunicar la bona notícia just quan vam arribar a la part més alta de la travessia. "¡Tenemos buena lava!".



Una de les coses excepcionals que té aquest volcà es que es dels pocs que hi ha al món on pots apropar-te tant com vulguis a la lava, fins i tot ficar un pal a dins si ets capaç de suportar la calor. A més teníem el vent a favor, cosa que ens permetria respirar amb normalitat.
A uns 200 metres ja es podia veure com un riu de lava avançava lentament per sobre de les roques. A mesura que ens apropàvem a la lava la calor començava a ser insuportable però qui sap si serà l'únic cop a la vida que podíem veure una cosa semblant de tant a prop. Caminàvem per una capa de magma sec i a sota d'aquesta hi fluïa la lava. Amb l'emoció del moment t'oblides del perill i t'apropes tant al foc com pots. Es podia sentir el soroll del magma menjant-se tot el que trobava al seu camí.

Per si no hi havia prou magma, va començar a sortir un altre riu al costat nostre; tots vam al·lucinar, bocabadats per l'espectacle mentre el guia s'esforçava per treure'ns ràpidament d'aquella zona que ja s'havia tornat perillosa. Sort que vam sortir aviat perquè la calor del terra era tant forta que havia desfet el pegament de la sola de les nostres sabates i feia molt complicat caminar sense caure.