La ciutat de la fi del món

Així es com anomenen a la ciutat d'Ushuaia, perquè, segons els argentins, es la ciutat més austral del món. Està situada a la punta sud del continent americà, a un pas de Antàrtida argentina. L'entorn es fantàstic, però fa un fred que pela. Segons un taxista, que com sempre, es el millor guia que hi ha, al hivern s'arriba a -20ºC.


El fred era el motiu pel qual només alguns avorigens poblaven aquestes terres. El govern argentí, que necessitava assegurar-se la propietat del terreny, va fer construir la principal presó del país i l'omplia de criminals i manguis de tots els nivells, per donar feina a qui s'instal.lés a viure a Ushuaia, el mateix Gardel, icona del tango, hi va estar tancat de jove. Si decidies fixar la teva residència a Ushuaia, el govern et regalava les terres i els materials necessaris per fer-te la caseta, tot per tal de que els xilens no es quedessin amb aquell inhòspit tros de terra.

El nostre primer contacte amb la Patagònia va ser fred, en quan a temperatura es clar, però visualment vam rebre Ushuaia des de el mogut i espectacular aterratge de l'avió: es veu la ciutat entre muntanyes nevades i el cel reflctit al canal del Beagle (Qué presiosidá, tú!!).

En aquesta part del món predomina el turisme de quartos i hi ha poca oferta pels motxileros. Es poden fer excursions en vaixell a una pingüinera, a veure illes del canal del Beagle i fins i tot a l'Antártida. Encara que Argentina es un país assequible pels europeus, Ushuaia es una excepció i nosaltres ho vam notar de seguida amb el preu de les excursions, vam decidir no fer cap navegació de les que ens oferien perquè, quan ens deien el preu, només ens quedava contestar: "Oiga, y por ese precio... ¿me puedo llevar un pingüino pa casa?"

Per sort, hi ha activitats més econòmiques per fer. Passejar pel poble et fa sentir com en mig de la sèrie Doctor en Alaska: una atmosfera freda i amb molt de vent, cases de fusta y carrers amb pujades més empinades que al propi Masnou. Els permanents núvols li donaven una llum estranya, gairebé trista.

L'alberg on dormim esta situat a la part alta de la ciutat i això ens permet tenir unes vistes de luxe, mentre esmorzem podem veure com s'apaguen els últims llums de la nit, amb el canal del Beagle al fons, i més enllà les muntanyes de Xile. Comença a ploure mentre es desperta la ciutat, es un matí típic d'Ushuaia.

El primer dia vam agafar un taxi que ens deixaria al peu del funicular per accedir al glacial Marcial. El dia era clar i feia mes aviat calor. Vam decidir començar la excursió, que no es molt complicada, però te un tros final "bravo como los toros", segons el cobrador de l'entrada, que va notar el nostre accent espanyol. Quan et trobes prop del gel, les roques comencen a relliscar, i les cames cansades fan figa, i penses, "total per tocar un tros de gel...".


El glacial es mol petit, però et permet arribar fins allà mateix , i això es casi impossible en altres glacials. De baixada volíem anar fins a un mirador que ofereix una molt bona perspectiva del poble i el canal, però de cop el dia es va espatllar, bufava el vent, la boira no permetia veure el camí i la va començar a ploure (en fi, aquest es el temps d'Ushuaia, canviant d'un minut a l'altre). Amb aquestes condicions climàtiques ,vam agafar el funicular per tornar cap a casa, però a mig camí va marxar la llum i clar, ja tens al Raúl i a la Laia penjant d'un fil, sols, pelats de fred sota la pluja i resant perquè tinguessin un generador d'electricitat. Sort que no va tardar més que uns minuts en tornar la llum.

El dia següent vam arribar-nos fins al parc nacional Tierra del fuego. El taxista, fart de sentir les nostres queixes sobre els preus a Ushuaia, ens va fer passar per argentins per fer-nos pagar una petita part de l'entrada, va funcionar.

Coses negatives de la visita al parc en temporada baixa: fa fred, el camí està ple de fang i es molt pesat, i pobre de tu que et passi alguna cosa en mig del recorregut perquè no hi ha ni deu que et vingui a recollir i el telèfon només serveix per veure l'hora (no hi ha cobertura).

Coses positives de la visita al parc en temporada baixa: gaudir del SILENCI.

Es pot escoltar, assegut a la vora del llac, la respiració d'un animal semblant a un castor, quan entra i surt de l'aigua, es pot veure com treballen els "pájaros locos", donant cops de bec contra un arbre, com si estiguessin posseïts. Per cert, fan un cant, molt semblant al del protagonista dels dibuixos animats "hola, soy Walter Lantz i os voy a ensenyar cómo se dibuja a nuestro amigo loquillo", us enrecordeu?


San Pedro la laguna, Guatemala
13:00 61 dies sense fumar