Suposem que ni l'emoció de visitar la millor ciutat del món es pot comparar amb la sensació de tornar a cada un dels racons que han marcat la nostra joventut, 40 anys després.
Així es devien sentir els germans Font al visitar la casa on van viure, el barri, l'escola, la universitat o la parròquia del "padre Morin". Semblava que cada casa, cada carrer i cada cantonada els anava retallant anys de les seves vides, fins arribar a reviure a la infància. Per cert, vam trobar la casa on van créixer, reconvertida en una immobiliària, però bastant conservada.
.JPG)
Nosaltres vam ser espectadors privilegiats i vam veure, en una sola visita, el Montevideo d'avui i el d'ahir.
.JPG)
Sembla que la ciutat estava esperant la nostra arribada per mostrar-nos, amb orgull, i en la seva versió més festiva, un dels més grans tresors de l'Uruguay: la cultura gaucha. Vam sopar rodejats de gauchos que ballaven pericon i altres danses típiques dels "canarios" (la gent que viu a les comarques de l'interior de l'Uruguay). Es un luxe poder gaudir de tota la cultura popular del país, amb una de les penyes gauches que ens van acollir.
Visitant els punts més importants per la nostra historia familiar a Montevideo i contactant amb els cosins que encara hi viuen, vam tenir tres guies de luxe (papi Font, el tiet Manel i la Chedes), van poder constatar que la ciutat es un còctel d'estils que formen una metròpoli amb essència europea, en mig d'Amèrica del sud. Hi ha descendents d'espanyols, d'italians, d'anglesos i d'alemanys, entre d'altres, però sembla que han sabut trobar la forma de combinar cada una d'aquestes cultures per crear una de pròpia.
Encara que avui per avui es respira un punt més decadent que anys enrere (el país acava de passar una crisi econòmica molt forta), es veu la bonança i la riquesa que hi va haver en altres temps. Carrers amplis de cases baixes amb grans i cuidats jardins que conformen barris molt tranquils i acollidors.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
No vam trobar rastre de l'estrès que hi ha a d'altres ciutats. Es respira espai per tot arreu i tenim la sensació de que Montevideo es una ciutat molt afortunada: bon clima, grans platges, espai i natura per tot arreu... i entrecots a 4 euros.
.JPG)
El Calafate, Argentina 23:00h
41 dies sense fumar
4 comentaris:
Ja tenia ganes de veure el germans Font!! De tot el que ens heu anat ensenyant fins ara potser Montevideo és el menys exòtic, el menys impactant... pero suposo que el fet de veure'l i viure'l amb el teu papi i el teu tiet han fet que siguin el més especial.
Què tal el Raulín amb tanta familia Font?! ji ji ji!!!
Molts petons per tots! Mua!
Ara ja feia uns quants dies que no teniem notícies vostres.
Suposo que heu estat una mica absorvits per la família (en el bon sentit).Molt emocionant i nostalgic alhora no? sobretot pel teu pare i el teu tiet, veure la casa on van viure a la infancia.Almenys jo em sentiria així.
M´ha agradat la foto que surts junt el teu pare i el teu tiet...feia temps que no els veia, fan bona cara i més si dius que els entrecots estàn a 4 euros!Molt bé no?haurem d´anar tots cap allà..jeje.
Vinga que encara us queda una mica més de la meitat de la estada a Sud America, anims!!!
Molts petons!
PD: falten menys dies per veure´ns ;)
Marta, quina enveja!! No perquè vegis als pedorrillos eh, pel fet d'anar a Cuba, ji ji ji!
Gemma....doncs ja saps! mai es tard de reservar un bitllet d´avió...jeje. Ja tinc ganetes d´anar-hi, no per veure als pedorrillos sino per anar a Cuba...jajajaja...noooooo...que es broma! les dues coses home, tinc ganes de fer-li´s uns pessics a tots dos..jeje.
Publica un comentari a l'entrada