Trinidad


Avui es un gran dia al nostre viatge, veurem a la Marta i l’Isaac, dos bons amics del Maresme que ens acompanyaran la resta de l’estada a Cuba. Ens retrobarem a un lloc molt especial per nosaltres, on només vam passar tres dies a l’anterior visita a l’illa, i que ens va deixar un gran record per la gent que vam conèixer i per la màgia dels seus carrers.
Trinidad es un respir pel viatger, lluny del soroll de les ciutats, atrapada pel paisatge del valle de los ingenios al nord, pel mar carib al sud, i atrapada també en el temps per sempre.

Conserva carrers empedrats i mansions d’estil colonial amb grans finestres i antigues reixes que mostren sovint interiors nets de mobiliari, un descuidat mosaic al terra, una planta caribenya o un balancí de fusta amb el seu avi inclòs, tot plegat un paisatge que la Unesco va declarar patrimoni de la humanitat per ser una de les ciutats colonials millors conservades d’Amèrica.


El Valle de los Ingenios, a pocs kilòmetres de Trinidad, rep aquest nom a la quantitat d’ingenios azucareros que hi havia a la zona i que van aportar molta prosperitat al segle XIX, fet que va deixar una petjada arquitectònica de gran valor.
Aquesta vall ofereix una bona passejada entre vegetació frondosa, miradors, i cascades que acaben a una piscina natural que tots quatre agraïm desprès de caminar sota un sol de justícia.




Amb deu minuts de cotxe ens apropem a Playa Ancón, que tot i ser turística per la presència d’un hotel, es suficientment llarga com per trobar-te sol si camines una mica.
Tot i tractar-se del mar carib, no es la típica platja de postal, potser li falten palmeres i cocos, però l’aigua es molt neta, la sorra blanca i fina i el sol li dona un espectacular color taronja a la tarda.


Quan cau el sol, els mosquits s’encarreguen de despertar-te del somni caribeny. Els anomenen “hejenes” i son mosquits casi microscòpics, amb una voracitat suïcida, que surten quan es posa el sol, si no hi ha vent, i sempre a prop de l’aigua.
Hem après la lliçó així que tornem un altre dia a la platja, mes d’hora per poder marxar aviat, abans de que caigui el sol i surtin els vampirs.


1 comentari:

MartaOller ha dit...

Eiiiii!!!!!ara m´agrada, que es noti que nosaltres també hi vam ser allà...jejeje...per cert! un dia d´aquests quan vingueu a casa veureu un quadret que he fet d´una de les fotos que heu publicat en aquest apartat de "Trinidad" (és la primera foto), em va agradar tant que vaig decidir fer una petita pintura. Apali, ems veiem!