El país de l’eterna primavera.

Els “chapines” com s’autodenominen els guatemaltecs, son conscients del gran potencial turístic que té el seu país, segurament igual o superior als d’altres països molt mes visitats com Costa Rica, però també saben que la corrupció i la violènca son obstacles que no ajuden gens al desenvolupament del turisme.
Les pàgines dels diaris van plenes de morts, balaseras i asaltos fins i tot a les zones més turístiques, i el noticiari de la televisió es millor no veure’l.

Una llarguíssima guerra civil, iniciada al 1960 i de la qual van sortir fa només dotze anys ha deixat un país molt empobrit on la població indígena, massacrada per l’exèrcit del seu propi país, no té pràcticament cap opció de prosperitat.
El general fascista Efraín Ríos Montt amb l’ajuda de l’administració de Reagan va dirigir el cop d’estat i la política “tierra arrasada”, el genocidi guatemaltec que va causar centenars de milers d’indígenes morts, desapareguts o refugiats. Només per la seva condició racial i l’acusació de pertànyer a forces d’esquerres, el poble indígena de Guatemala ha patit l’episodi més tràgic de la història recent d’Amèrica.


Tota la difusió mediàtica de les denúncies de la líder indigenista Rigoberta Menchú i els esforços de les associacions de Drets Humans contra les injustícies del passat, no han servit per que Efraín Ríos Montt sigui jutjat ni processat pel brutal genocidi.
Actualment, l'ex-dictador continua exercint com a polític a Guatemala. Amb aquest panorama han de tirar endavant els indígenes, la majoria treballadors del camp, que tot i la duríssima repressió, han sabut mantenir la seva cultura, els seus costums i el color de la seva vestimenta, tot això que ara utilitza el propi govern per atreure els turistes i obtenir uns ingressos que la majoria dels indígenes no veuran.

El nostre pas per Guatemala ha superat de llarg les nostres expectatives. La ciutat d’Antigua, els volcans i la màgia del llac Atitlán fan que la visita valgui la pena. Les ruïnes del Tikal al mig de la selva, els garífunas del carib o el dia de mercat a Chichicastenango ja ens han acabat de seduir.


Des de la finestra de l’avió apareix, per sobre dels núvols, el volcà Popocatepetl. Estem a punt d’aterrar a Mèxic DF. Feia només unes hores no sabíem que tindríem l’oportunitat de veure, encara que sigui des de l’avió, aquesta immensa megalòpoli. Teòricament havíem de fer escala a Panamà per arribar a Cuba, però a última hora vam poder canviar l’itinerari per poder guanyar unes quantes hores i arribar a l’Havana de dia.




Vam estar viatjant tota la nit anterior per aprofitar i dormir a l’autobús des de Flores fins a Guatemala City i després de passar per l’hostal on havíem deixat la motxilla gran (encara hi era), vam arribar a l’aeroport, des de on deixaríem, qui sap si per sempre, el país de l’eterna primavera.