Cayo Guillermo

.La geografia cubana està esquitxada de centenars de petites illes o cayos, alguns amb hotels i aeroports i d’altres totalment deshabitats. El preu dels hotels que hi han als cayos son molt alts, així que decidim buscar una habitació a alguna casa particular d’ algun poble proper.
Marxem cap a la ciutat de Ciego de Ávila i des de la ciutat agafem un taxi fis al poble de Morón, a mitja hora de Cayo Coco. Durant tot el viatge sempre busquem compartir taxis per reduir el cost, i aquesta vegada coneixem a la Carrie i el Dan. Ella sudafricana, porta un any viatjant per tot el món i ell irlandès, l’acompanya al seu pas per l’illa.
Entre nosaltres parlem sempre en anglès i ens entenem força bé, sobretot desprès d’un parell de mojitos.



No parlen res d’espanyol, així que els ajudem a trobar habitació mitjançant el taxista i finalment tots quatre acabem a la mateixa casa. El taxista rep la seva comissió de mans de l’amo de la casa (que després ens carregarà a nosaltres), i ho fan donant-se la mà amagant el bitllet, com a les pel.lícules. No calia aquest paripé home, ja sabem com funciona. Ara formem un lot de quatre persones, així que podem negociar un bon preu per tres nits.

La idea principal es de llogar un parell de motos per arribar fins als cayos, però no trobem cap lliure. Tampoc podem ajustar un bon preu amb cap taxista per tot el día, així que finalment decidim llogar un cotxe, això sí, sense pagar ni un dòlar de dipòsit previ per si de cas, ja que la picaresca dels cubans no té límit.

Cayo Coco es troba separat de l’illa per una carretera artificial o “terraplén” de 20 km, en línia recta i conduir per aquesta et dona la sensació d’anar per sobre del mar.




Passem de llarg Cayo Coco fent cas del consell que ens va donar un taxista el dia anterior, així que arribem a Cayo Guillermo i esgotem la carretera fins que no es pot avançar més.
Playa pilar es de pel.lícula, sorra blanca i aigua calenta i transparent, sense cap edifici, només quatre fustes per protegir-se del sol, encara que el millor de tot es que tant sols som unes deu persones a tota la platja.
Jesus...it’s fucking amazing! Sembla que als nostres companys els hi agrada.


El paisatge es molt monòton, miris on miris només hi ha aigua i cel, sembla una piscina gegant. Es tot tant calmat que des de l’aigua, si et quedes quiet, no es sent absolutament res, ni el vent ni les onades. Impossible tenir mes tranquil.litat.
Estaria bé disposar d’un lloc així a prop de casa per poder anar sempre que faci falta i ficar-te a l’aigua una bona estona per flotar amb els ulls tancats, sense pensar en res...


...lluny de tot.