San Marcos la laguna

Diuen que precisament l'Atitlan es el llac mes bonic del món, i a nosaltres ens ho sembla, encara que en aquesta època de l'any està la major part del dia cobert de boira.

Rodejat per tres volcans, acull dotze pobles al seu voltant, amb el nom dels dotze apòstols. Ens agrada el fet diferencial de cada poble: tots ells tenen un vestuari i un idioma indígena diferent que els identifica entre ells. Per moure'ns entre pobles agafem barques que triguen de 15 a 40 minuts en anar d'un lloc a l'altre.

Per arribar fins aquí hem viatjat tot el matí amb un chicken bus que feia el recorregut desde Antigua fins a Panajachel, el poble més turístic a la bora del llac, popularment anomenat "Gringotenango".

De seguida marxem buscant un poblet més petit per quedar-nos i escollim San Pedro la Laguna, conegut pel misticisme dels seus visitants, hippies que fan ioga, reiki, marihuaning i tot això tant espiritual.


Trobem unes cabanes molt acollidores per pocs quetzales i decidim quedar-nos. Pujem al poble i ens adonem que casualment son les festes: hi ha mercadillo, una noria i un carrusel, tot envaït de gent amb la vestimenta típica de San Marcos. El poble consisteix en quatre carrers estrets, una petita plaça i una esglesia massa gran com per omplir-la amb tots els residents.


L'ambient ens sembla molt acollidor, pràcticament som els únics gringos del poble i encara que la Laia es vesteixi amb pantalons rollo indígena no passa desapercebuda, el color dels cabells i les ulleres fan que la gent se'ns acosti intentant parlar-nos en anglès. A més, l'alçada del Raúl tampoc ajuda a passar desapercebut, ja que la mitjana d'altura dels locals podia ser d'un metre i mig (imagineu la fila que feiem a la nit enmig de la revetlla, com si el príncipe Felipe visités una classe de primaria).

A la nit l'ambient es molt autèntic, sona música en directe, els nens fan cua per pujar a la noria mentre els seus pares preparen burritos i les mares fan les tradicionals tortitas. Juguem al futbolín amb els nens i posem el nostre estómac a prova, tastant tot el que ofereixen les paradetes.






Una corona de focs d'artifici desvetlla la sorpresa de la nit, la imatge del sant local amb la frase "Viva San Marcos Evangelista"...como no. Al matí següent tots a la processó, darrere del sant.


Ens agrada San Marcos i encara que volíem quedar-nos mes díes marxem cap a Panajachel, la música a tope fins a la matinada i la invasió d'aranyes de tots els tipus i mides a la nostra habitació no ens deixa dormir tranquils. "No pasa nada, a mi hijo y a mi nos han picado y no pasa nada" contesta la propietària de les cabanes per la qüestió dels bitxos (...ah, pero pican?!).