Antigua Guatemala

La música d'una de les discos de Cuzco encara sonava a tota pastilla quan vam aixecar-nos per marxar cap a Guatemala. Discussió de rigor amb el taxista pel preu de la carrera i en deu minuts ja érem a l'aeroport. Començava un dia de bojos: Cuzco - Lima - San José de Costa Rica - Guatemala City - Antigua.

Desprès de visitar quatre aeroports i unes quantes hores d'avió arribàvem a Guatemala City. La primera missió era aconseguir quetzals i la segona era deixar la motxilla gran, amb la roba d'hivern que no faríem servir, a una guixeta d'equipatge. L'aeroport estava en remodelació i no tenia ni guixetes ni caixers automàtics: començàvem bé. Per resoldre aquestes dues qüestions ens vam ajudar d'un home que treballava a la seguretat de l'aeroport, que per una petita propina, ens va ajudar bastant: ens va acompanyar fins a un edifici que estaven construint, vam passar pel mig de l'obra per arribar a un caixer acabat d'instal·lar i treure quetzals. La segona qüestió la vam resoldre gracies al seu telèfon mòbil per trucar a l'hostal mes proper a l'aeroport per poder guardar la motxilla. Mitja hora mes tard la vam poder deixar a l'hostal, a raó d'un dolar diari, i amb la sensació de que no la tornaríem a veure mai més.

Vam arribar a Antigua desprès d'una hora de camí amb una furgo. Ja era de nit i encara havíem de trobar lloc per dormir. Cadascú amb la seva motxilla a l'esquena, vam caminar mes d'una hora per la ciutat preguntant per cases i hostals amb bon preu ja que semblava que tot estava ple. Finalment vam poder trobar un hostal net i barato on caure damunt del llit completament esgotats però feliços d'haver finalitzat aquell llarguíssim dia.

El matí ens regala la vista de la ciutat colonial, rodejada per tres imponents volcans i amb la panxa plena de Panqueques y jugo de naple, una mena de crepes molt gruixudes amb una espècie de mel que estava de vici. Comencem a recórrer la ciutat. Carrers empedrats, de cases baixes amb grans reixes a les finestres, flors, moltes "rancheras", homes vestits com cowboys i dones amb la típica vestimenta maya donen vida y color als carrers.

I per si fos poca cosa, els autobusos nord-americans dels anys 50, pintats de colors vius amb frases com "Dios te protege" o "Jesus es mi único heroe" acabaven de donar-li l'atmosfera tant particular a aquesta ciutat.

Al fons de cada carrer, la imponent imatge dels volcans Agua, Fuego y Acatenango que rondegen la ciutat que un estiu de 1773 van arrasar casi complertament amb un terratrèmol. Des d'aquell moment, Antigua va deixar de ser la capital de Guatemala.

Aprofitem per anar a visitar un cafetar a les afores d'Antigua i descobrim tot el procés d'elaboració del cafè a través de les explicacions d'un treballador de la finca.

Els carrers, amb les façanes pintades de colors clars i suaus, van plens de dentistes, restaurants i acadèmies d'espanyol que nodreixen joves de tot arreu, sobretot nord-americans i asiàtics. La Plaça central, plena d'estudiants amb uniforme i rodejada de pòrtics es un bon lloc per seure a descansar a més d'ajudar-nos amb la nostra pèssima orientació.


L'arquitectura d'Antigua ens enganxa i provem d'entrar dins de cada pati perquè sempre hi descobreixes un racó agradable, amb una font, o un jardí, o cacatues voltant amb tota llibertat.