Chao Uruguai

El Urugai es aquella república independent i sense nom, que hi ha a la part oriental del riu Uruguai.

Per motius histórico-familiars, aquest havia de ser un destí especial durant el nostre viatge, però retrobaments a part, de seguida ens va enamorar la riquesa del seu paisatge i el respecte a la natura dels seus habitants.

Recordarem Uruguai pels kilòmetres i kilòmetres de pampa verda i plena de fauna que vam recórrer, només esquitxada per diferents balnearis que s'aixequen en petits pobles pescadors (encara que cada vegada més, s'estan convertint en pobles d'estiueig).

Recordarem que Punta del Este es el balneari per excel.lència, on es concentra la gent amb més cuartos d'aquest país i dels veïns. L'hem batejat com el Montecarlo d'Amèrica del sud, però tot i així, segueix tenint l'encant d'un poble, conserva espais verds i agradables i la construcció de cases sembla mil vegades més respectuosa amb la natura que la construcció de bona part de la costa catalana (s'ha de dir que també son molt més luxoses i que fins i tot hi ha un barri anomenat beberly hills).

La cultura del mate es tant forta en aquest país, que la gent passeja amb el termo per preparar la dosi quan sigui l'hora "están enganchados a él como un yonki a la heroína" deia Serrat en la seva carta a Montevideo.

Sembla que en aquest país van deixar marca molts del emigrants catalans que hi van arribar en altres temps. Eren catalans molts dels polítics que van dissenyar l'actual Uruguai, i els noms dels carrers ho constaten, en molts restaurants s'ofereix un postre anomenat "crema catalana" i en la seva totalitat, ofereixen "Massinis", un pastisset amb nom italià que fan a la famosíssima pastisseria Carreres (tots els presents coincidim que es un tipus de pastís que es troba per tot Catalunya).

Potser altres catalans van influenciar a Carlos Páez Vilaró mentre creava Casa-pueblo, una mena de casa-museu d'estil eivissenc molt propera a punta del Este, que ens va recordar a Port-lligat. Ens va encantar, es clar.

Recordarem, que en aquest país hem redescobert la carn i realment es diu BABY BEEF (que per cert, amb l'exportació d'aquesta carn el país està sortint dels merders econòmics en els que es trobava). Ara anem cap a l'Argentina, però que es preparin els porteños, perquè en qüestió de tall, el nostre nivell ha pujat de forma espectacular!!!!

"Me gustaste desde el primer momento, Montevideo, pero fue más tarde cuando me enamoré de ti. Fue cuando te exiliaron y te viniste a mi casa con lo puesto. Ahí, mirada triste, sueños torcidos, carnes torturadas; ahí te conocí, Montevideo; ahí te sentí como algo mío, y ahí nos juramos amor eterno."

CARTA DE SERRAT A MONTEVIDEO

...joder cómo nos hemos engordao aquí ...
CARTA DE LAIA I RAUL A MONTEVIDEO

Fa un centenar d'anys, un productor de vi de Vilafranca va enviar els fills a fer les amèriques a l'Uruguai. Aquest fet a provocat que, tres generacions més tard, decidíssim visitar part de la nostra historia. Si els Font no haguessin passat la seva joventut en aquest país, segurament haguéssim passat de llarg aquesta visita, i es que, tal com diu l'uruguaià Jorge Drexler, "no hay otra norma, nada se pierde, todo se transforma".
http://www.youtube.com/watch?v=mbTqqtS6D6g

Aeroport de ezeiza (Buenos Aires) 19:45 hores.
51 dies sense fumar.