Tudo bem a Jeri

El poble de Tatajuba estava format per unes 150 cases i una església sobre un turonet. De cop, i després d'una tempesta, va ser engolit pel desert. El nou Tatajuba està creat a pocs kilòmetres de l'antic, però protegit per una duna mes gran.

Vorejant aquesta població, un magnífic espectacle natural. La soledat que inspira la sorra del desert es barreja amb la explosió de vida que genera l'aigua.

Aquí, entre les dunes s'hi formen llacs, hi surten plantes, arbres, palmeres i hi viuen un munt d'animals. Sorprèn fer una ullada i veure com s'ajunten desert, platja i selva.


Per altre banda, l'aventura per les dunes a dalt d'un buggy es més que recomanable, encara que acollona bordejar les dunes per la cresta a tota hòstia i saltar-les sense veure què hi ha al final.

Dunes, vaques, palmeres, platja, surf, buggeiros (eh, amigo, um passeio na buggy?!)i pau son les paraules clau per descriure Jeri. Amb uns dies en aquest poble et tornes mooooolt tranquil. Gringos, hippies i rastafaris (eh, amigo du llu guan esmoc mariguana?!) i també autòctons es barregen pels carrers amb força harmonia.

Mentre la Laia busca un lloc per accedir a Internet, tot sortejant vaques i gripaus (n'hi ha molts quan plou), el Raúl agafa un coco verd de la nevera (un reais, o sigui, 0,40 euros) i amb el seu portuguès de pa sucat amb oli pregunta al botiguer "Voçé pode fazer un agujero na coquinho?" i marxa descalç buscant la exhibició de capoeira a la platja. Aquesta era la nostra rutina a Jeri.

Hem conegut una parella del maresme amb els que hem compartit consells, riures i problemes estomacals. Ha estat molt bé, el nen que feia les caipirinhas cada nit a prop de la platja ha fet l'agost amb nosaltres.

Aquest dies no sortim de la pousada sense el nostre "kit cagalera" consistent en un rotllo de paper de vàter i un paquet de tovalloletes humides. El canvi gastronòmic i el clima no ens ha perdonat (si, les caipirinhas no ajuden, però estan massa bones).

Des de el gringobus, camí a Fortaleza, el paisatge mostra sempre poblets molt pobres, gairebé sense llum, mototaxis, pagesos i nens fent cua al locals de videojocs, es a dir, quatre parets d'obra vista, una bombeta penjant, tres cadires de plàstic i dos Playstations. "Ordem e Progresso", tal com diu la bandera de Brasil.

Aeroport de Fortaleza, 22:30 hores.
8 dies sense fumar.